XV Mostra Oberta de Poesia a Alcanar

La Mostra Oberta de Poesia a Alcanar és una trobada poètica que acull diverses tendències poètiques al voltant del Dia Mundial de la Poesia

dijous, 7 de desembre del 2017

Carme Cruelles Rosales

Carme Cruelles Rosales
SALT DEL PISH
Com canta l’aigua, oh déu, com canta l’aigua als
brolladors de marbre...
(Gerard Vergés)


No podem jugar amb les paraules
són fràgils com les fileres de formigues
que diligents tresquen rutes cansades.
No podem respondre certes preguntes
perquè sabem que tenen respostes terribles
com una carícia subtil que a penes ens frega.
No podem netejar l’ànima i començar de zero
si tenim un pes tan insostenible que ens ofega
i respirem sang per la boca.
Al final tot és un camí que no ens duu enlloc,
la ruta es trenca com torrada del matí.
Si sentiu a la pell la franquesa d’una mà,
notareu que torneu a començar de nou,
que de vegades els miracles són corporis
i podreu abraçar-vos al tronc d’un pi immens
fregant-vos amb les puntes dels dits.
Encara que el temps s’estimbe com un salt d’aigua.


LA TERCERA GUERRA MUNDIAL
“La guerra és el joc de l’estadista, el goig del sacerdot, la burla de l’advocat i la professió de l’assassí mercenari”. (Mary Shelley)


Si hi hagués una tercera guerra mundial
jo m’amagaria a casa i no sortiria pas d’allí.
El telenotícies m’aniria informant
i jo m’ho aniria mirant com aquell que veu un film.


Ompliria el rebost de sucre i farina
no sé pas per què, però la meua mare sempre ho fa
quan s’acosta un desastre mundial imminent.
I jo sempre he volgut ser com ella
perquè sembla un gest prenyat de proïsme.


Després esperaríem al sofà
que els trets fossin més forts
i que els bombardejos ja se sentissin ben a prop.
Apujaríem la veu de la tele,
però sense molestar en excés els veïns,
i reposaríem els caps a sobre de les espatlles d’altri.


I restaríem així fins a la matinada o
fins que s’acabés el sucre i la farina del rebost.

IRA DE ROC
Inútil cerca
perversa lletra.
Fugaç la llum,
fugaç la pluja
i els estornells.
Traço a  les fosques
el vespre tènue
i corren rodes
de por i de plany.
Corren els anys
i  sols escric...
I cau l’instant
i l’any i el viure
en subtil xarxa.
Busco una data
entre les ones
i el vol de l’ibi.
Ira de roc
bolcat al vers.
Es fonen hores
de llum malalta
d’aire pudent,
salnitre mort.
Se’m fon la vida,
i es mor el temps
fet de cristall.
I et tornes pedra
per reclutar
tot el dolor.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici