Antònica Renau Manén

Fa temps, hores, dies i anys,

que el pes d'estar atenta

vigilant constant:

El cap per davant del cor,

El mutisme per davant la tristesa,

l'espera per davant la passió,

M'han tret les ganes de viure.

Per salvar el fruits del meu ventre,

de les pors. Inseguretats.

De ferides amb cicatrius.

Perquè aflorin les paraules netes,

les rialles obertes,

la mirada recta.

Perquè el jo i el tu s'entrellacin

per caminar junts amb altres.

Es bo, el meu cansament  de nedar contra corrent,

de caminar sense suport,

de  descansar amb soledats.

Desitjant que les  hores, dies i anys,

relaxin  la vigilància constant.                                      

Juny 1978