Fèlix Rodríguez Fandos

Esplèndida cendra

Em trasllueixo entre basses de no matèria,
el túnel amb llum a les acaballes
se’m metamorfoseja en un brut clavegueram,
humit, enganxós, fastigós i repugnant.

El sol avui no està germinant,
tot allò moll és ara feram,
sols somnio amb l’ús d’unes tenalles
que m’arranquin i m’eixarcolin de la dèria.

La foscor del meu entorn em fa tòrpid,
necessito un esguard que em dirigeixi,
solució no més lent que ràpid
el despietat mur ja em porta l’expiació.