Josepa Ribera Vallès

sinceritat

La sinceritat és crua,

però, a mi, em val.

Sincera, tu; sincera, jo.

La sinceritat va de la mà

de les emocions a flor de pell,

dels somriures oberts...

de l’amistat veritable.

La sinceritat

neix de l’espontaneïtat, de cadascú,

i no d’un altre... neix de voler viure una vida!

Jo m’entossudeixo en ser,

Mentrestant, el món respon... confabulant-se!

tempesta d’idees

Sempre, sempre, són dins meu.

Es mouen, es remouen, s’agiten,

protesten, criden, grinyolen, s'expandeixen.

I mai de mai se’n van.

Dormen de nit.

Es desboquen amb somnis reveladors.

S’abraonen en el món de la tenebra.

S’atrafeguen i s’amunteguen...

Mentre, llevant-me, mentalment faig llista.

Mentre em vesteixo i calço vestits i sabates,

o em poso arracades adients i conjuntades.

Mai de mai m’abandonen. Ni es distreuen.

S’ordenen i em xiuxiuegen.

Se superposen les unes i les altres.

A vegades, destaquen un fi.

Prenen posicions, alcen la veu... Qui mana?

La tempesta es calma.

S’ha trobat una solució. O no...

Potser... intermitja. Per sortir del pas...

Definitiva?

tenir i desitjar

Tenir varis fronts oberts. De somriures i de sarcasmes.

Desitjar, que pari el meu vent interior

i que es restableixi la calma.

I que demà sapiguem retrobar-nos.

Quan encara quedi lluny la sortida.

tòxica

Persona tòxica.

Enverina els meus pensaments.

Les meves accions. El meu cos.

Podem ser... qualsevol per qualsevol.

Segurament millor, volent o sense voler.

Tòxica. Tòxic.

Un producte neutre, que retorna

que em té dempeus en una guerra

que em crea dubtes,

contradiccions, i contraproduents.

Està en mi. I si parlo s’enfada

I si no parlo, em mina per dins.

tracte

Tracte fet... d’última hora.

El tracte per el qual vam ser carn

i vam ser món, i vam esdevenir persones.

Bé de molt antic. De tant antic!!

Un tracte, que ens fa ser fidels.

A uns principis. A uns objectius.

A una espera. A demà.

Tracte fet. Parlem-ne.

un no parar

Un no parar de negacions i errors.

Un no parar de vetlla i desconcert.

Un no parar.

De manaments autòctons.

De tu, per a mi. I de mi, per tu.

Un no parar.

En la desgràcia. En la incontinència.

En el neguit intern.

Que tot sovint calla.

2015