Lluís Martín Santos

A verdade é que cando ficas moito tempo mirando o ceo 

vaise poboando de máis e máis estrelas. Disque hai algunhas

 que as vemos pero que xa non existen. Que tarda tant

en chegar a luz que, cando chega a ti, xa están apagadas.

Manda carallo, ver o que xa non existe.

Manolo Rivas, O lapis do carpinteiro

MAS DE CUELLO

I

Han passat hores i hores, i rostres i rostres,

moltes pells sofrimades per la llum insobornable dels dies,

camins i senderes de l’ànima enlluernada,

l’olor grisa de la canyella.

Tot és blau i cendra d’atzavara en esta ventada ocre.

Nafra, la llum, l’epidermis blava de l’ahir, l’aturada dels temps.

Riu d’ombres

(Riu d’ombres)

II

Boira entre el gebre de l’herba i el filferro dels arbres de coure.

Guaita del centre de la llum.

(Epitafi)