XV Mostra Oberta de Poesia a Alcanar
La Mostra Oberta de Poesia a Alcanar és una trobada poètica que acull diverses tendències poètiques al voltant del Dia Mundial de la Poesia
divendres, 11 de setembre del 2015
dissabte, 4 d’abril del 2015
Vídeos de la VI Mostra
Presentació
August Bover
Marcel Ayats & Maria Romaní
Glòria Fandos
Magda Guillén Gómez
diumenge, 22 de març del 2015
La VI Mostra després de la VI Mostra
Estan publicant-se comentaris, fotos, a diverses Xarxes socials, al Facebook, als blocs,... Posaré aquí alguns dels enllaços i us suggerixo que, qui vulga, els penge en forma de comentari.
Moltes gràcies a tothom!
Jesús M. Tibau (al Facebook):
La Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar arriba a la 6a edició, i crec que la podem considerar d’exitosa i, per aquest motiu, vull exclamar tres bravos!
Bravo pel Tomàs Camacho, ànima, cor i cervell de la Mostra. Tomàs ens acull a Alcanar amb un somriure plaent, que reconforta, amb els efectes d’una càlida abraçada. Gràcies al seu tarannà, tot discorre amb facilitat, llisca suau i agradable, i es respira un aire de serenor i amistat.
Bravo per l’Ajuntament d’Alcanar, sense l’aposta del qual la Mostra no seria possible. Gràcies per no buscar el rendiment ràpid i segur, el resultat fàcil, i confiar en la cultura com a forma de difusió i enriquiment d’un poble.
I, per què no?, bravo per tots i totes que hi participem, gent senzilla, veterans uns, novells altres, tots com a iguals, que arribem d’arreu sense buscar cap premi, sense avarícia ni càlculs, alegrement, pel plaer de compartir, sumar i emocionar-nos.
Bravo pel Tomàs Camacho, ànima, cor i cervell de la Mostra. Tomàs ens acull a Alcanar amb un somriure plaent, que reconforta, amb els efectes d’una càlida abraçada. Gràcies al seu tarannà, tot discorre amb facilitat, llisca suau i agradable, i es respira un aire de serenor i amistat.
Bravo per l’Ajuntament d’Alcanar, sense l’aposta del qual la Mostra no seria possible. Gràcies per no buscar el rendiment ràpid i segur, el resultat fàcil, i confiar en la cultura com a forma de difusió i enriquiment d’un poble.
I, per què no?, bravo per tots i totes que hi participem, gent senzilla, veterans uns, novells altres, tots com a iguals, que arribem d’arreu sense buscar cap premi, sense avarícia ni càlculs, alegrement, pel plaer de compartir, sumar i emocionar-nos.
J. M. Gràcia Zapater (A Lo Finestro):
VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar
Posted on 22 març, 2015 by graciaz
El dissabte 21 de març tingué lloc la jornada de la VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar, gràcies a la iniciativa i molt de treball del poeta i professor Tomàs Camacho. Més de 40 poetes han participat aquest any en la mostra, i molts d’ells assistiren a la jornada i llegiren els seus poemes. Al llibre, editat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alcanar, es recullen totes les participacions.
Camí, millor dit, autopista de tornada a casa en venien flaixos accelerats del que havia passat hores abans. Tot d’una en arribar a casa, mans al teclat de l’ordinador i maldant recordar els flaixos, només em va sortir aquesta mena de columna de versos que com sóc jo l’administrador i productor del blog, goso publicar-los tot seguit, amb unes quantes fotografies. A més com són per als amics…:
Hi plovia al matí,
hi plovia més tard,
al Montsià plovia,
hi plovia a Alcanar.
El cel que plovia
la terra goluda,
hi plovia versos,
hi plovia un mar
i poemes muts,
sentiments i música,
records i vivències,
històries petites
que sempre són grans.
Morien paraules,
vivien somriures.
Dos ulls s’escapaven
i els desmais amb llàgrimes
jugaven als daus.
I a un racó del temps
el riu i la terra
feien déus de fang.
Cantaven versos als angles
de bisectrius matusseres,
integrant líriques àrees
d’infinitud i metàfores.
S’ocultà un poeta
entre el seus poemes
i dels fulls del llibre
plenituds buidaven.
A la platja, el mar
tèrbol, cridaner.
I al sol de la Lluna
i amb vi de Falset
ho vèiem tot clar.
I va ploure més
i va ploure tant…!
Potser encara plou
pels taronges
obscuritat
i temps
i vers
ibers
per
la
mo
le
t
a
.
hi plovia més tard,
al Montsià plovia,
hi plovia a Alcanar.
El cel que plovia
la terra goluda,
hi plovia versos,
hi plovia un mar
i poemes muts,
sentiments i música,
records i vivències,
històries petites
que sempre són grans.
Morien paraules,
vivien somriures.
Dos ulls s’escapaven
i els desmais amb llàgrimes
jugaven als daus.
I a un racó del temps
el riu i la terra
feien déus de fang.
Cantaven versos als angles
de bisectrius matusseres,
integrant líriques àrees
d’infinitud i metàfores.
S’ocultà un poeta
entre el seus poemes
i dels fulls del llibre
plenituds buidaven.
A la platja, el mar
tèrbol, cridaner.
I al sol de la Lluna
i amb vi de Falset
ho vèiem tot clar.
I va ploure més
i va ploure tant…!
Potser encara plou
pels taronges
obscuritat
i temps
i vers
ibers
per
la
mo
le
t
a
.
Fede Cortes:
Com cada any, comencem la primavera amb la Mostra de Poesia d'Alcanar.
Aquesta vegada amb molta participació de poesia visual, cal·ligrames, combinacions de lletres i imatge...
El nostre padrí, amb la intenció d'aportar alguna cosa que estigués a l'altura i no semblar un antic, se'n va haver d'anar a buscar als calaixos més fondos del despatx.
Total, que el que va trobar era tan vell que estava en castellà, perquè en aquell temps encara no dominava la llengua materna.
Si voleu veure aquesta relíquia que d'aquí a uns anys segur que tindrà una cotització astronòmica podeu clicar aquí
Per a fer-ho més atractiu als coleccionistes d'art posem també, més avall, el vídeo de la seva actuació.
No es feu il·lusions però, els hereus universals som nosaltres.
Johnson&Johnson,
detectius hereus del poeta
VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar | |
D´OBJECTIU ALCANAR | |
Tingué lloc la jornada de la VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar, gràcies a la iniciativa i molt de treball del poeta i professor Tomàs Camacho. Més de 40 poetes han participat aquest any en la mostra, i molts d’ells assistiren a la jornada i llegiren els seus poemes
Objectiu Alcanar VI Mostra Oberta de Poesia d’Alcanar
Més informacions a www.alcanar.org www.alcanar.net
|
diumenge, 15 de febrer del 2015
El 21 de març de 2015, de 10 a 11: Compra - venda - intercanvi - exposició... A la VI Mostra Oberta de Poesia a Alcanar
August Bover ens ofereix:
VENDA
En pèlag d'amor (4 exemplars)
L'hivern sota el Cadí (3)
Terres de llicorella. Imatges del Priorat (3)
Cloc! segona edició (4)
i Beabà (4)
EXPOSICIÓ
Toni Gol diu L'hivern sota el Cadí: http://youtu.be/6w82cOiXRyQ
Tràiler de l'espectacle Cloc! i altres sons , amb poemes de Cloc! i de Terres de llicorella. Imatges del Priorat: http://youtu.be/2dMcKpn-yPc
Marcel Ayats & Maria Romaní ens oferixen:
dissabte, 31 de gener del 2015
diumenge, 25 de gener del 2015
dimarts, 20 de gener del 2015
Albert Guiu Bagés
RECORDADA REINA ANA MARÍA MATUTE
Las palabras, de duelo, por tu muerte,
negras, antónimas,
de ellas mismas cuando fluían de tu luz.
La literatura, de duelo, por tu muerte,
silenciosa, antónima,
de la piel de agua de inmortal elegancia que le regalaste.
Las horas, plañideras de duelo, por tu muerte,
tristes, antónimas,
de tu fertil productividad de profundidades del verbo.
La historia, ataviada de respeto, por tu muerte,
de riguroso oscuro de luto, antónimo,
del ejército de luciérnagas que nos mostraste.
La admiración, una bandada de lágrimas, por tu muerte,
aves devotas de tu profundidad, antónimas,
de las rebeldes excelencias de tu imaginación infinita.
La memoria, una mirada incapaz de olvidarte,
recordada Reina Ana María,
de alma inteligente, sensibilidad mirífica y literatura en mayúsculas.
diumenge, 18 de gener del 2015
Raimond Aguiló Bartolomé
Les llambordes de Jack Nicholson
Els poetes, per naturalesa receptius i, un cop rebut el missatge,
emissors, podrien dir, despreocupadament: jo i la poesia, déu
en poder de Déu.
Màrius Sampere i Passarell
Potser és la meva pàtria nua qui encara em veu
en la nuesa dels anys viatjant amb totes les preguntes
a la polpa dels vents inaudits.
Aquest instant m'enlluerna i separa
les ratlles de les llambordes per no xafar cap història.
M'enfonso en el meu deliri i cremo, arremangat, encens
en les nits insomnes dels lliris cruixents i sorruts,
quan en surts àgil i perplex allunyant-te a contracorrent
en el riu cabalós per navegar assolellat en la memòria
i fer créixer pastilles de diazepam. Només cal fer un clic
al jersei de ratlles verdes que ara per ara llueixes.
La nuesa pot ser sempre la llum que no gossa mirar-te
a través del cristall clarobscur que branda ple de luxúria,
les celles arrufades fan becaines insòlites vora la bauma
desvetllant els marjals estimbats, (McMurphy ha perdut la son),
la broma ha dividit el cel enlairat en sanefes d'amor
després de l'abraçada, més tard barrots d'aigua s'han desfet,
les mirades han quedat en el còdol del tu xafogós
sense contorns eixuts; però encara tinc la sort de treure el cap,
‒si m'ho penso‒ de sota l'aigua llefiscosa del llac.
Puc obrir tots els secrets a l’entrecuix de la cova frondosa
incontestable del desig, més tard el cràter es fa l'oblit
i té els solcs de l'edat (barnús blanc sense anagrama)
i els ulls del centre de l'univers són rius evidents de lava.
De puntetes, tot és fosc, la paraula en la distància,
l'instant mortal quan t'ofegues en l'absolut infart
sense aclarir-te i vols tornar i no pots al lloc que t'acull
sense becaines, amb ferides mal curades i emboscades
i trencadissa de vidres policromats a patacades.
Lliures una carícia quan el sol es pon fet a miques,
esclaten els ulls i el carter no ha tornat, i sorgeix el dubte,
anuncies la humitat i ningú se n'adona del fang sensual,
creix la llavor ara mateix, al vaivé d'una ventada insòlita
plena de gest, potser la teva indiferència
malfiada, l'arena escurada de la platja, res més.
Encara som el que hem callat, qui mastega
a desgana l'atzar, la deserta innocència,
la polpa de la nosa, el destí per on s'estimba el somni
a les mans, quan tota llum s'escorre rebregada
i promíscua, llaminera, remota i prou.
El silenci ressona dins les parets blanques
quan mai té pressa, el mirall rellisca ufanós,
crec en un lloc cercar la teva mirada ingràvida,
quan algú no sap què mira es perd, i es vessa
entre tots i no es troba, desfullat, mai més.
Sense arxipèlags ja no es fa l'amor,
és un sotrac seguit d'ensopegades,
el teu refugi és aquell lloc imprevisible miraculós
resta potser una altra cosa, millor impossible.
Un instant semblant a un altre instant
tan petit que ni es veu, un punt fix i arrodonit
potser el niu del cucut, un cel sense sostre
pofet de ximpleries entenedores que no hi ha enlloc,
puc escriure, quan escric en relleu fent cercles
en un forat, en un buit, i un buit en un crit
quan caus i un altre escriu amuntegat.
Un replec meu són molts plecs d'uns altres plecs,
la feblesa poca cosa més que un bes i un gest,
la resta potser la meva pàtria. Tanmateix.
-------------------------
Aquest poema va ser guardonat amb
el Premi de Poesia Ciutat de Sant Andreu de la Barca 2013