Fede Cortes

Ja és primavera a la cort valenciana (*)

Remor de pluja en una primavera encesa.

Esclat de silenci de flors florint, violentes.

Perfum de rosada verge i pura i fresca.

Il·lusió perfumada de gingebre i canyella.

En l’aire sura i s’escampa l’olor de sang,

vermellor roenta que encén la fam de les feres.

I la nit cau com la llosa d’una tomba freda,

que oculta, silencia les boques i enterra,

tot allò que, a pit descobert, diuen i fan

los innocents fills dels covards ciutadans.

Ha arribat la primavera!, proclamen les porres

dels policies que defensen els governants.

Ha arribat la primavera!, reclamen els estudiants.

I la primavera esclata, com una síndria,

provocant un inoportú i enorme terrabastall.

L’oratge: l’hivern s’estén com una autèntica

flassada blanca, silenciosa i flonja. Demà:

la pluja àcida farà acte de presència.

Abril 2012

(*) Anunci
The final countdown (*)

L'home del temps no és a temps d'anunciar la tempesta.

Li posen una vena als ulls, taps a les orelles.

La boca ja li cosiren amb teixit de banderes.

"Anticicló" li fan dir amb llenguatge de signes.

Però cau la pluja, àcida, insistent i freda.

El rellotge resta hores corrent cap enrere

davant de milers d'ulls incrèduls i invisibles.

El periodistes lluiten les últimes hores

els estudiants rebels surten per fi a la tele.

Però ja és tard i vol ploure (o continuar plovent)

El recompte arriba a l'últim minut, inclement.

La pantalla, reveladora, esdevé negra

I la pluja que no cessa!

De sobte, amb el zero, el xiulet de la mort clínica.

La televisió valenciana s'ha apagat.

S'ha mort sola i tots l'han matat.

La ponentada s'emporta una víctima.

Però la pluja continua, àcida i freda.

Com el compte enrere, ja a la banda negativa.

Novembre 2013

(*) Cançó

Llengua nostra que esteu en el cel(*)

Arribem al gener i no ha parat de ploure.

Plouen animals repugnants i herbes aromàtiques.

Plouen crits i plouen silencis.

Plouen plors i ploren pluges.

Perquè el compte enrere no te fi.

Si algú es pensava que era una treva

ara el govern tirà, i els seus jutges,

amb nocturnitat i traïdoria, es torna a moure.

Es tanquen, en català, les emissions radiofòniques.

Ja no queda en tot València rastre de la llengua.

Gener 2014

(*)Oració.